Cada u el seu ofici

Argument

El protagonista, va anar a l’Àfrica a buscar esclaus per endur-se’ls al món civilitzat. Durant el viatge en vaixell, va matar l’avorriment anant a parlar amb el capità, amb qui va mantenir una llarga conversa. El capità li va explicar que els rellotges tenen personalitat pròpia i que cadascú té un sol rellotge en tot el món que li vagi bé. Deia que l’home que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la resta perquè distribueix perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dóna corda fora d’hores. La resta només miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que coneixen algú li pregunten si té hora bona i canvien la seva. Quan tenen el rellotge a la mà li donen corda i se’l miren amb desconfiança; sempre arriben massa tard o massa d’hora. El capità li digué que la seva vocació era la rellotgeria i que fa de capità per herència i perquè li van dir que un vaixell s’assembla molt a un rellotge, cosa que és falsa. Després d’aquesta conversa, el vaixell encallà a una illota on no eren benvinguts.

Tema

La infelicitat del qui segueix els convencionalismes socials en comptes del seu cor. El capità es va deixar enganyar per la societat i va haver de renunciar a la seva màxima vocació, la rellotgeria.

Aspectes destacables

  • El concepte irracional és la conversa que mantenen el capità i el protagonista, que es troba fora de lloc i de moment, i la gran diferència entre la vocació del capità i la seva feina real resulta il·lògica.
  • La natura del fet irracional és interna, ja que allò increïble és la pròpia vocació del capità tenint en compte el seu ofici.
  • La forma mitjançant la qual es mostra aquest fet és el desig del capità de dedicar la seva vida a la rellotgeria.
  • L’element meravellós irromp amb el marc de la normalitat que regnava al vaixell; el viatge estava marcat per la quotidianitat i era una vida grisa i avorrida. El fet irreal és l’absurd en sí, que no es refereix a un element concret, sinó a la situació en general. L’element il·lògic és l’absurditat de la conversa, i apareix en escena sense cap motiu ni preparació prèvia.
About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s