Coses de la Providència

-Argument:

Un home que se sent feliç opta per fer un volt. Quan torna a casa, s’adona que no porta les claus a sobre i truca al timbre, però en comptes d’obrir-li la serventa, li obre un home que vesteix semblant a ell.  A l’entrar a l’habitatge, veu que hi viu una família. El protagonista intenta convèncer a tots que ell n’és el propietari, però pensen que està trastocat. Tot i així, al final, el cap de família acaba creient que és un pretendent de la seva filla, de manera que el convida a dinar. El protagonista, que ja no sap com pot demostrar que ell és l’amo de la casa, hi accepta. Acabat l’àpat, els hi torna a dir que ell viu allà. Aleshores, el pare li explica al protagonista que, de ben jove, li va passar una cosa semblant a la que està vivint ell i el que ocorre és que la Providència li ha mostrat el futur. Per acabar, el protagonista, captivat per la bellesa de la filla del matrimoni que habita la casa i incitat per la insistència del pare de la jove, es casa amb la noia.

-Tema:

Les males jugades del destí són el tema central del conte.

-Elements més importants al conte:

En aquest conte predomina l’absurd, present quan el protagonista afirma que el carrer guanya amb la seva presència, quan diu que és gairebé segur que encomana als altres la seva alegria, ja que també somriuen, i en el moment en què un home que no coneix li obre la porta de casa seva. A més, l’absurd apareix quan una de les filles de l’actual propietari de la casa pensa que les paraules que diu en un moment donat el protagonista formen part d’un anunci i quan una altra filla de la parella que ara habita a la casa diu que el que ha dit el personatge principal no forma part d’un anunci, sinó que és una endevinalla americana. A més, l’absurd també hi és quan l’actual amo de la casa explica al protagonista una història semblant a la seva, en què comprava una barra de gel i se la posava al clatell. De la mateixa manera, l’absurd és present quan l’actual amo de la casa explica al personatge principal com va portar aquest gel a una casa que no n’havia demanat. També, l’absurd apareix en el fet que la Irene, la serventa del protagonista, només hi és al principi, no es torna a saber res més d’ella. Per acabar, la irrealitat també és present quan un ocell que endevina el futur dóna un paper a la filla del qui ara és propietari de l’habitatge. En aquest conte, a més, es tracta el destí, que apareix escrit en un paper que una de les filles de l’actual amo de la casa, quan surt de missa, rep d’un ocell endevinaire. També, aquest element hi és quan es diu que tot el que li ha passat al protagonista és cosa de la Providència, que li ha fet una mala jugada. De la mateixa manera, en el conte es tracta el destí quan l’home que ara és propietari de la casa esmenta que fa anys, de ben jove, li va passar una cosa semblant a la del personatge principal: un dia en què se sentia feliç va sortir a passejar i una mena de força el feia seguir un itinerari concret (la Providència). Finalment, també es parla del destí quan es diu que la Providència no deixa gaires alternatives per triar al personatge principal (el protagonista, desorientat, accepta casar-se amb la filla de l’actual amo de la casa. Ja no té on anar, perquè aquell habitatge ja no és el seu).

-Imatge relacionada amb el conte:

http://s01.s3c.es/imag/_v2/ilustraciones/vivienda/casa-interrogante.jpg .


Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s