La consciència, visitadora social

  • Argument

Un matí corrent, Depa Carel·li s’aixeca quan sona el despertador i mentre observa el despertar del seu poble i es lleva completament, recorda el pensament que tenia quan es va quedar dormit la nit anterior; quina arma utilitzaria per l’assassinat d’avui . Es decideix per una arma blanca ja que li recorda a la seva joventut. Mentre busca la definitiva, troba una en què encara s’hi llegeix una inscripció amorosa de la seva antiga enamorada, la Colometa. Finalment, quan es decideix pel tallapapers de Toledo nota una mena d’esgarrifança coneguda; l’ha tornat a visitar ‘l’àngel’. Aquest personatge metafísic, Carel·li el veu com un artifici evangèlic i li atorga una aparença publicitària per la manera com va vestit (bata blanca, cabells rossos,galtes rosades i porta un maletí vermell).                          L’àngel esdevé la consciència de Carel·li ja que li aconsella que no cometi més assassinats, intenta que canviï de vida perquè tota acció dolenta retorna a qui l’ha feta. Ell està arribant a la vellesa, no es pot permetre continuar vivint com fins ara. Malgrat això, Carel·li, tot i que el tracta de ‘vostè’ i li té un gran respecte, no segueix els seus consells. Per això ell escolta dins el maletí, que conté els successos que es deriven de les seves males accions (les conseqüències), un tic-tac que ell mateix va sentir quan va contemplar l’execució d’un amic seu assassí fa uns anys; aquest fet indica que el seu final també és pròxim.  Tot i els nombrosos intents de l’àngel de fer-li canviar d’opinió, Carel·li es dirigeix cap a casa de la vella per matar-la i així ho fa.

  • Temàtica

La manca de voluntat de canviar de vida d’un assassí, en aquest cas assassina una vella indefensa, que acostumat a matar des de la seva joventut, escull víctimes i els treu la vida per propi plaer.

  • Elements a destacar

-El realisme màgic ve determinat per un ésser espiritual d’ordre moral que representa el bé. El qual intentarà canviar el rumb de les accions de Depa Carel·li, però aquest no tan sols no accepta l’element màgic sinó que no li preocupa ja que viu al marge de les convencions socials. És per aquest motiu que no té cap debat interior.

-L’element fantàstic té una natura externa, no prové del món del personatge.

-L’àngel esdevé un element quotidià i natural per Carel·li. Per exemple, “possiblement es repetirà aquella visita, a punt d’esdevenir familiar”, “una coneguda sensació […] un pessigolleig metafísic <Deu ser ell!>”, “ell se’l mira gairebé sense sorpresa”.

-Carel·li té una gran vocació per ser assassí des de ben jove, el fet de matar ho veu com quelcom senzill, esdevé la seva rutina. Ell decideix basar la seva vida en els assassinats i no ho canviarà encara que les conseqüències futures de les seves accions siguin negatives. Diferents exemples ho mostren clarament; “La feina és senzilla”“la lleu esgarrifança que provoquen a vegades els records de joventut”, “s’ha proposat matar la vella i ho farà, a desgrat del seny que respiren les paraules de l’àngel”.

-Els assassinats li donen una satisfacció interior que fins i tot arriba al sentiment de realització personal. Un clar exemple es troba al final del conte “La comunitat establerta entre ell i la víctima per aquest plural li dóna una gran sensació de plenitud”.

Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s