L’home i l’ofici

-Argument:

Aquest conte s’inicia amb la descripció d’un inventor que només pensa en la seva feina. Un dia, però, es comença a trobar malament, de manera que va al metge. El doctor li aconsella que s’enamori, perquè el problema és que només pensa en inventar coses. Al sortir de la consulta, l’inventor, que va distret, ensopega amb una jove, que cau a terra. Les persones que veuen el succés culpen al científic del que ha passat i, per reparar la falta, l’home diu que es casarà amb la noia. Tots els dies, l’inventor va a casa de la jove, però ell només pensa en la seva feina, en inventar. Per tant, el pare de la noia, tot i que vol casar la seva filla el més aviat millor, anul·la el matrimoni amb l’inventor, ja que s’adona que cap dels dos gaudirà de la felicitat si es casen.

-Tema:

El tema central del conte és la pèrdua d’una vida plena d’amor a causa de l’obcecació per qualsevol cosa.

-Elements més importants al conte:

En aquest conte s’utilitza un llenguatge literari (“omplen els ulls pel seu volum”) i predomina l’absurd, present quan es comenta “dolor, que li semblava una forma comminatòria que prenien les incògnites que tenia pendents, impulsant-lo cap a la seva solució”, en el moment en què es diu que l’inventor “era una persona sense edat, que envellia o es veia més jove segons l’assistís o no la inspiració” i en el fet que el doctor li digui al protagonista que el motiu del seu mal és la falta d’amor (un metge sol fer diagnòstics objectius). També, quan la mare de la jove que cau per entrebancar-se amb el científic se senya en veure que a la seva filla li surt sang del nas i un veí parla de trucar a la policia (tothom es preocupa massa per res), en el moment en què la mateixa senyora pregunta a l’inventor si té diners i se’n va sense esperar resposta, en l’instant en què la mare de la noia deixa de preocupar-se per la seva filla i li diu que s’aixequi (justament quan el científic diu de casar-se amb la jove) i quan la serventa dels futurs sogres del protagonista demana una tarja per només entrar a l’habitatge. De la mateixa manera, l’absurd també apareix en el moment en què el pare de Sofia li pregunta al científic si té capital i l’inventor es posa les mans a la butxaca pensant que li demana diners, en l’instant en què la noia es posa a plorar pel noi (s’acaben de conèixer), en el moment en què el científic es nega a treballar a la farmàcia dels pares de la jove i la parella comença a renyar-lo i a agafar-lo pels braços i quan s’explica com el servent de l’inventor dóna de menjar al seu amo. A més, l’absurd hi és quan s’afirma que realment l’esperit està al taller i se sent més lleuger sense ser acompanyat per la sang i el cos, en el fet que el promès regala flors als pares, a la jove i, fins i tot, a la serventa, en el rebuig de begudes imaginàries per part de l’inventor, en el fet de fuetejar la mare de la noia amb una troca al jove que està amb el cap als núvols, quan la Sofia canta cançons de nines al seu promès per a que s’adormi i en el fet que els futurs sogres del noi posen el seu cos (i no l’esperit) dins del taxi. Finalment, l’absurd apareix en els matins en què el cos de l’inventor passa a net les feines que ha fet, durant la nit, l’esperit al taller, en el control excessiu dels pares de la Sofia envers l’inventor, quan la noia li pregunta una cosa al promès i ell respon una cosa que no hi té res a veure i en el fet que la casa dels sogres que abstrau a l’inventor i adorm els sentits del científic per l’ambient letàrgic). A més, al conte es parla del destí (l’inventor surt de la consulta del metge i el destí fa que s’ensopegui amb una noia, a més de ser la Providència qui farà morir al científic de mal d’amor estant el mateix protagonista amb el cap als núvols) i apareixen elements sobrenaturals (“l’àngel de la guarda” i l’esperit del protagonista, que truca per telèfon a casa dels fins encara sogres de l’inventor per tal de contactar amb el cos del científic).

-Imatge relacionada amb el conte:

http://etiquetanegra.com.pe/images/sitio/inventor13325.jpg .

Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s