La ratlla i el desig

La ratlla i el desig.

Argument: Un agrimensor explica la seva història a un senyor que viatja amb ell al tren. Li diu que l’havien enviat a treballar a un altre lloc, i que, per tant, s’havien canviat de casa. Per anar a treballar ha de recórrer molts quilòmetres a cavall, i un dia, quan tornava cap a casa, el cavall cau per un penya-segat, i amb una fractura en un turmell, pren el camí per retornar a casa seva. Ja estava extenuat, quan de cop i volta, veu una estrella fugaç i demana un desig; que la seva casa aparegui en el següent revolt. Sorprès, el desig es fa realitat, i veu la seva dona esperant-lo per sopar, i es saluden com és habitual. Però quan el protagonista entra a casa seva, desconcertar perquè sap que la seva casa no és on normalment hauria d’estar, decideix marxar per trobar la seva casa real. Abans de marxar, però, la seva dona li dóna un camafeu perquè pensi en ella i torni aviat. Quan es trobava a mig camí, li comencen a venir dubtes sobre si ha de continuar la seva marxa, ja que no està segur de si trobarà la que ell creu que és la seva veritable casa. Així, decideix anar a la ciutat per demanar consell a algun amic. Un cop acabada d’explicar la història, el viatjant li diu que aquesta experiència ja la havien viscuda moltes persones, i que un poeta acceptaria allò desitjat, i que un científic trobaria la seva casa en el lloc en què hauria d’estar.

Tema: l’acompliment d’un desig portarà al protagonista a la confusió, i canviarà la forma com veia la realitat lògica fins a l’aparició de la realitat màgica.

Aspectes destacables:

Concepte irracional o nova dimensió de la realitat: desig de que la casa aparegui en el següent revolt.

Element màgic de natura interna (desig).

Forma de l’element màgic: compliment del desig (superstició: demanar desig quan passa un estel fugaç).

El desig cobreix una imperfecció de la realitat lògica (es troba ferit i cansat).

Component emocional important en la formulació del desig.

Tema del dubte existencial: escollir la realitat màgica o la realitat lògica.

La seva dóna, abans de marxar, li dona un camafeu, un amulet (superstició).

El real queda sintetitzat en el cervell (món lògic), i l’irreal queda sintetitzat en el cor (món màgic).

Ha de discernir entre el miratge i la realitat.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s