Raspall (conte infantil)

Raspall (conte infantil)

Argument:

Quan en Turc, el gos de la família Sala, es va menjar el barret del pare, la mare decidí que allò ja ultrapassava els límits, per lo qual van acordar que el cadell de gos se’l quedaria la dona del jardiner. El nen Sala, primerament, es disgustà molt; després, intentà buscar un substitut. Primer, es fixà en el canari de la seva tieta, després, ho intenta imaginant que la llum de peu de la biblioteca era un soldat fidel, però s’avorrí d’ell al cap de dues hores. Més tard, ho prova amb una pilota de roba, una baldufa americana, una herba nova del jardí i una canya llarga, fins que en un racó de les golfes va trobar un gran raspall passat de moda, li passà la mà pel pèl i li donà l’efecte que estava acariciant el llom d’un gos. Aleshores, va lligar-lo amb un tros de cordill i se’n va anar a jugar amb la seva nova mascota. Durant la nit, com que no volia que en Raspall passés fred dormint a les rajoles del terra, se’l emportà sobre el seu llit. L’estimació del nen cap a aquella andròmina, va fer que cobrés vida i, seguint tenint la forma de raspall, es mogués com un gos. De bon matí, va anar a dir-s’ho a la seva mare, qui no tan sols no s’ho va creure, sinó que, a l’hora de dinar, li explicà fent-ne burla al pare, que també se’n va riure molt. A la nit següent, un lladre entrà a casa i estigué a punt d’agredir a son pare, però, per sort, aparegué Raspall i mossegà al delinqüent, que al final es rendí i es lliurà a la policia. Al final, els pares li juraren al nen que mai més dubtarien de la seva paraula i que construirien una caseta al jardí pel valent Raspall.

 

Tema: el fet que un objecte (un raspall) esdevingui un ésser viu (un gos) fruit de la imaginació i les emocions del protagonista.

 

Elements a destacar:

 

  • La naturalesa de la irracionalitat és interna (fruit del desig del protagonista).
  • El nen Sala és la personificació de l’univers infantil i de la imaginació ingènua.
  • El món dels adults (racional) s’oposa al món de la infantesa (el món alternatiu de les emocions i la fantasia).
  • Caldera fa una crítica del modus vivendi dels adults que es pot observar quan el narrador descriu els pensaments del nen: “el nen es va sentir ofès i va pensar una vegada més en l’aire de suficiència que tenen la gent gran i la seva manera de viure” .
  • El narrador és omniscient i es troba en 3ª persona del singular, no participa en la història i és qui introdueix el discurs directe.
  • El llenguatge emprat és estàndard, tot i que podem trobar algunes expressions com “un disgust de mort” i “va córrer com el vent” que s’aproparien a un llenguatge més infantil adequat a la situació comunicativa.
  • En Raspall és valorat com una mena d’animisme, i és vist d’una forma positiva i beneficiosa; d’aquesta manera, la realitat és amplificada.
  • El conte comença amb un marc de normalitat, en què se’ns presenta als membres d’una família benestant.
  • L’element màgic (en Raspall) és, finalment, acceptat per tothom.
  • Hi ha coherència i claredat a l’exposició dels fets, per això hi predominen els adverbis de temps i les subordinades temporals. També hi apareixen un seguit d’imatges gairebé “impressionistes” tractades amb un llenguatge sensible, com, per exemple, quan el nen Sala cuida d’en Raspall.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s