Fet d’armes

Fet d’armes.

 

 

 

 

 

 

Argument

 

 

 

El protagonista conta com un dia, apartat de la situació de guerra que està patint el seu poble, viu un moment propici per a la reflexió. De sobte, quelcom altera la plàcida situació en què es troba: un paracaigudista, estranyament vestit, pren terra a prop seu. El seu caducat uniforme –més endavant confessarà tristament que l’ha extret d’un diccionari- està compost per una capa que amaga una metralladora i una bicicleta plegable. A continuació, l’enemic se li adreça amb un marcat accent estranger per preguntar-li com pot anar a l’Ajuntament del poble. L’enemic i l’autòcton seuen l’un a prop de l’altre, i s’inicia així un diàleg on es plantegen que el que haurien de fer és barallar-se, com correspondria a dos soldats que seguissin el codi de conducta militar. Però es troben en un àmbit on no correspon l’enfrontament (el protagonista no va armat i estan fora del camp de combat, per lo qual el resultat no seria homologable).

 

 L’enemic, doncs, proposa d’entrar al camp on pren sentit que es barallin. Però, la incursió al camp de batalla és tan difícil que el narrador proposa solucionar a cops de puny l’assumpte. L’enemic assenyadament remarca la inadeqüació d’aquest procediment, ja que és una solució primitiva, desajustada al progrés i al prestigi dels seus països. Finalment, el narrador proposa recórrer a l’atzar. De manera que si de resultes de fer-s’ho a la ratlleta guanya l’enemic, aquest podrà vestir-se amb l’uniforme de l’autòcton (que és el correcte) i fer-lo presoner. En el cas contrari, el presoner seria l’enemic, a qui es desposseiria les coses que du.

 

La sort afavoreix al soldat autòcton que la mateixa tarda entra al campament per oferir el botí al seu general, qui li pregunta què vol com a recompensa. D’aquesta manera, el soldat demana la bicicleta.

 

 

 

Tema

 

 

 

El motiu principal del conte és l’absurditat de la guerra expressada a partir d’un fet sorprenent que irromp en el marc de la realitat (l’aparició del paracaigudista i el consegüent diàleg que duen a terme), d’on se’n deriva la idea que el codi de conducta a què està sotmès l’home en estat de guerra és del tot irracional.

 

 

 

Aspectes rellevants

 

 

 

  • Narrador en 1ª persona del singular que al mateix temps també és el protagonista principal.
  • Es desmitifica el rol del soldat (per la vestimenta i la indumentària de l’enemic, i, sobretot, perquè Calders els col·loca en un escenari on la conducta bèl·lica no té cap tipus de sentit).
  • Introdueix la idea de “joc”, decisions tan transcendents com les que tenen a veure amb la guerra, es prenen a l’atzar.
  • La lògica de l’absurd troba una ajustada decisió en el final del conte, on el narrador es decideix com un nen enlluernat per la bicicleta com a recompensa.
  • L’humor hi té una presència continuada (ex: manera antiheroica amb què apareix l’enemic i estratègies que segueix aquest).
  • Les motivacions dels personatges són les d’uns nens que juguen a fer la guerra, ja que depenen amb un exagerat servilisme de les conviccions socials.
  • En els diàlegs s’utilitza un registre col·loquial per tal de guanyar versemblança en el tractament dels personatges,  però que en tot moment resulta extremadament correcte.
  • L’austera elegància del model lingüístic de Calders es combina també amb fórmules provinents de la tradició del conte oral com per exemple “Un dia…” o “vet aquí que”.
  • Segueix el cànon narratiu establert per Pere Calders.
  • En poc espai i amb un llenguatge planer i correcte, l’autor construeix, a partir d’un fet sorprenent, un món sotmès a les conviccions de la conducta que satisfaria les expectatives posades en un bon soldat.
  • L’autor dibuixa amb ironia les diferents situacions en què es troben els personatges i les seves actituds. Una ironia que mai deixa de tractar-los amb tendresa.
  • Calders provoca un distanciament narratiu mitjançant l’humor i l’ironia per tal d’evitar tota transcendència possible del tema.
  • L’absurditat de la conversació que tenen actua com a correlat objectiu narratiu de l’absurditat del combat.
  • La cortesia del bon soldat se sotmet a una ridiculització que pren sentit en una concepció més general de la guerra com un dels fets més absurds de la conducta humana.

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en "CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s