Antaviana, de Pere Calders.

Pere Caldres. Lletra UOC.

Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa.

Es va estrenar el 16 de setembre de 1978 al Villarroel Teatre de Barcelona. El 27 de setembre d’aquell mateix any, a la mateixa Sala Villarroel, la companyia iniciava la programació regular d’un espectacle que acabaria esdevenint una fita del teatre català. Els actors d’aquella versió foren Assumpta RodésJoan Lluís BozzoAnna Rosa CisquellaMar TargaronaBerty TovíasPepe Rubianes i Miquel Periel.

Els contes de Pere Calders triats per a la peça foren El primer arlequíEl principi de la saviesaHedera HelixLa finestraEn començar el diaEls nens voladorsFeblesa de caràcterGanes de buscar-se-laL’esperit guiaEl testament de La HienaQuieta nit,La consciència, visitadora socialEl desertRaspall i Cada u del seu ofici.

L’autor va mirar de convèncer els Dagoll Dagom per no continuar el projecte. Ho explicava en una entrevista amb Josep M. Espinàs i es recull en dos folis plens de comentaris que conserva la companyia teatral. Tanmateix, un assaig general amb l’autor com a únic integrant del públic va ser suficient per resoldre tota reticència.

Vint anys després de l’estrena, un grup d’escriptors que incloïa Josep M. LladóJaume FusterMaria Antònia Oliver i Isidor Cònsul, van demanar la inclusió de la paraulaantaviana (imaginada per Pere Calders en un conte infantil publicat a Cavall Fort) en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Un altre grup d’escriptors (amb Joaquim MolasJosep M. EspinàsQuim Monzó i Xavier Bru de Sala) s’hi oposaven per no limitar ni fixar l’abast de la paraula.

De resultes de l’espectacle de Dagoll Dagom més lectors s’apropen a l’obra de Pere Calders i, de fet, així s’inicia la redescoberta de l’autor als anys 70 i 80.

L’obra va tornar a l’escenari l’any 1985 al Teatre Condal, amb un nou repartiment i una direcció lleugerament diferent.

VEU EN «OFF».- Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova…

ABEL.- Antaviana. An-ta-vi-a-na…

VEU EN «OFF».- ¡Abel va enamorar-se d’aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret.

ABEL.- Antaviana. Antaviana! Antaviana…

MARE.- Què dius?

ABEL.- No res, no res: és la lliçó de geografia.

VEU EN «OFF».- De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica.

ABEL.- Antaviana?

VEU EN «OFF».- Sí, sí. Podria ser el nom d’un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d’una nau, el podries batejar sense pensar-t’hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pintaries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en forma d’arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu.

ABEL.- An-ta-vi-a-na.

VEU EN «OFF».- Aquella bata li agradava molt. També se’n podria dir Antaviana. Però una bata no acostuma de tenir un nom per a ella sola, com ara l’espasa del Rei Artur o el cavall del Cid.

MARE.- No badis més, Abel. Avui et posaran un zero. Aquest xicot no farà res de bo… Jo, a la teva edat, ja dividia per quatre xifres.

VEU EN «OFF».- Vet aquí! Vet aquí que la seva paraula podia servir per a les qualificacions, no pas les dolentes, naturalment, sinó per a les notes més altes. Alguna cosa que volgués dir més que notable o més que excel·lent.

ABEL.- Avui he tingut antaviana de gramàtica!

VEU EN «OFF».- I si l’oferissis al Govern? Seria una acció seriosa i transcendent, plena de civisme. El Govern sempre deu anar escàs de noms, amb tantes coses com té per a etiquetar.

MARE.- Desperta’t, Abel. Avui se t’ha enganxat el coixí a les orelles.

ABEL.- No, mare, no! És que m’hi fixo molt! Coneixent el perímetre, he de trobar l’àrea de la circumferència…

VEU EN «OFF».- I si es tractés d’una paraula màgica? Podia haver-li arribat per revelació. Se n’han donat tants casos!

ABEL.- En nom del poder que em pots donar, Antaviana, et conjuro a fer-me aprendre de memòria, des d’ara, tota la geometria! El grau superior i tot! Antaviana!

MARE.- Què passa, Abel? Ja deus haver fet un disbarat…

ABEL.- No res, no res. M’ha caigut una mica de xocolata a les tovalles.

MARE.- Sembla una maledicció! Sempre que aboques alguna cosa, ha de ser sobre les tovalles netes! És que no pares mai, d’un cap de dia a l’altre. Sembla mentida la poca consideració que em teniu tots plegats… En aquesta casa ningú no m’estima…

ABEL.- Antaviana, Antaviana! Torna la taca dins de la tassa i que no hagi passat res. Torna la mare a la cuina, ben tranquil·la, i treu-li del cap que no l’estimo. Antaviana, Antaviana, Antaviana! Presenta’t, Antaviana! Antaviana, surt del llum o de l’ampolla! Pel poder que tinc damunt teu, Antaviana, acut de seguida!

MARE.- Però, Abel, què et passa avui? Apa, esmorza, que ja t’he portat una altra tassa. I ara no et distreguis, que faràs tard, i el mestre es fa vell. Per què tens el cap tan buit, eh?Quan t’acostumaràs a pensar una mica?

ABEL.- Antaviana…

VEU EN «OFF».- Realment, havia fet una troballa preciosa. Així que arribés a l’escola, proposaria a l’Ernest, el seu millor amic, de canviar Antaviana per la seva baldufa nova. La baldufa de l’Ernest, amb punta d’acer i un cordill de fibra vegetal molt resistent, li tenia el cor robat.

Antaviana… consideracions.

Aquesta entrada ha esta publicada en ANTAVIANA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s